L’anàlisi narrat per M. Area, ens
presenta unes reflexions força interessants sobre els problemes i reptes
educatius relacionats en el context social, econòmic i culturals, representats
per la societat de la informació.
Les idees principals d’aquest article es centren en quatre aspectes
principals. En primer lloc ens explica
que és la societat de la informació, en segon lloc ens reflexiona sobre els
aspectes positius i negatius de la tecnologia, en tercer lloc enes explica els
principals problemes educatius i per acabar, en quart lloc ens parla sobre els
reptes de l’educació en la societat de la informació.
La societat ha anat establint una relació molt estreta amb les noves tecnologies, aquest fet a
influenciat en el desenvolupament d’aquestes dues extensions. Podem dir que van
lligades de la mà, ja que han recorregut un llarg camí.
Segons J. Echevarría (1999), ens
presenta quatre perspectives, analitzant el paper de les tecnologies en la
configuració de la societat:
· El discurs mercantilista, el desenvolupament de la societat de la
informació es desenvoluparà en base als interessos econòmics, proporcionant una
gran satisfacció i felicitat als subjectes.
· El discurs crític-polític, és un servei per a tota la societat ha d’estar
a l’abast, sense cap tipus de control i tenint dret a la llibertat d’expressió.
· El discurs tecnocentreista, les tecnologies es centren en el
desenvolupament de la societat, sense elles no avancem.
· El discurs apocalíptic, les tecnologies de la informació i comunicació evadeixen
la nostra civilització i cultura.
En segon lloc ens explica els aspectes positius i negatius de
les tecnologies:
POSITIU
|
NEGATIU
|
Ruptura
de les barreres espai-temporal, referent a la comunicació.
|
Augment de desigualtats a
econòmic i cultual. No tothom té les mateixes oportunitats.
|
Gran
quantitat d’informació.
|
Gran quantitat d’informació,
s’ha de seleccionar.
|
Millor
eficàcia i qualitat dels serveis.
|
Dependència a les noves
tecnologies.
|
Visió
més amplia de la realitat.
|
Dissipació de la cultura,
uniformitat de la cultura.
|
Control dels subjectes i pèrdua
de la privacitat.
|
El tercer aspecte ens
parla, dels principals problemes
educatius, M. Area, ens explica, que una gran acceleració de les noves tecnologies,
perjudica a la societat sense deixar el temps adequat al període d’adaptació,
ja que ve forçat per la seva precipitació. Aquest fet, fa que la societat no
pugui assimilar ni interioritzar els canvis. Davant aquesta situació s’ha d’alfabetitzar
tecnològicament a la població adulta, ja que queden una mica exclosos. En canvi,
les noves generacions, neixen amb la immersió de la societat de la informació.
Un altre aspecte important, és la necessitat d’aprendre a seleccionar la
informació, ja que trobem una gran quantitat.
Per acabar, M. Area, recalca que
estan sorgint molt de canvis, i a una velocitat difícil d’assolir. Els centres
educatius no estan preparats per aquets canvis tan repentins, perquè els
docents no estan preparats.
Per finalitzar,
en quart lloc ens explica els
reptes per a la educació en la societat
de la informació. Proposa una sèrie d’accions i programes formatius per a
accedir al coneixement i a les noves tecnologies:
· Integrar les noves tecnologies en el sistema i cultura escolar: inversions econòmiques, formació
dels docents, assessorament als centres educatius, obrir els centres educatius
a la societat, etc.
· Reestructurar les fites i els mètodes de l’ensenyament. Nous rols docents i
alumnes: en aquest apartat ens menciona la intel·ligència distribuïda, fa referència
a la capacitat que ha desenvolupar un infant front a la informació. És
important que l’infant tengui unes gran destreses per a fer una recerca,
seleccionar-la i analitzar-la adequadament. Essent un infant crític i reflexiu.
· Teleformació: interès per ampliar els coneixements. Formació de qualitat.
· Revisar i replantejar la formació
ocupacional: introduir i
preparar als treballadors a partir de plans de formació de qualitat.
· Desenvolupar un pla d’alfabetització tecnològica: integra i donar a l’abast les
noves tecnologies, a totes aquells individus que no puguin accedir, per tal de
desenvolupar aquests coneixements
Referent a
l’article, personalment crec que M. Area parla d’uns aspectes claus per a poder
realitzar un immersió tecnològica. És important que els centres educatius, ofereixin un gran ventall d’eines que permetin desenvolupar les capacitats i
destreses dels infants, respectant el ritme individual.
Els docents
tenim un gran repte a l’hora de submergir les noves tecnologies. El nostre
paper és fonamental a l’hora de guiar
als infant, per tal de construir el propi aprenentatge. Aquest
procés ajudarà als infants a ser
més crítics i reflexius per a seleccionar la informació.
Per acabar,
vull dir que a poc a poc hem d’implantar una alfabetització tecnològica, però
sempre tenint en compte la nostre cultura i els valors, per tal de no perdre la
humanitat